Sortida de treball de camp a la muntanya de Céllecs (Vallès Oriental/Maresme)

El dissabte 16 de desembre hem continuat amb les sortides mensuals de treball de camp de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. Continuant amb el desenvolupament del Projecte FitoCAT, aquesta vegada hem visitat la muntanya de Céllecs, situada a cavall entre el municipi de Vilanova del Vallès (Vallès Oriental) i el d'Òrrius (Maresme). Tot aquest sector forma part del Parc de la Serralada Litoral. 

El grup posant molt a prop del turó de Mataró
[Foto: © Josep Nuet Badia]

L’excursió es va iniciar molt a prop del coll de Sant Bartomeu i de l’església de Sant Bartomeu de Cabanyes, on s’accedeix per la carretera BV-5106, que connecta la Roca del Vallès amb Òrrius. Vam agafar el GR92, cap al sud, fins a un mas anomenat Can Tarascó, on ens vam desviar per un corriol que puja una mica cap a l’oest, fins arribar al camí que continua per la part alta dels turons que, en el seu conjunt, formen la muntanya de Céllecs: el turó Rodó (530 m), el turó de Céllecs (536 m) i el turó de Mataró (505 m). Des d’aquí vam baixar fins a Sant Bartomeu de Cabanyes, completant un recorregut circular. 

Al cim del turó de Céllecs
on hi havia unes restes d'un poblat ibèric
[Foto: © Valentí González]

El paisatge general que vam observar és el d’un lloc boscós dominat per l’alzinar amb marfull en el que s’observava, en alguns sectors, una intensa activitat forestal, en la qual les estassades havien aclarit amb força el bosc i el sotabosc. Als vessants més humits, orientats cap al nord o cap a l’est, aquest alzinar estava enriquit amb roures. En les clarianes es desenvolupava la brolla d’estepes i brucs, característica dels ambients silicis que dominen tot aquest sector de la serralada litoral. Als llocs més magres i rocosos es veien retalls de garrigues i llistonars. 

Estudiant les plantes que vivien en un alzinar
[Foto: © Valentí González]

Vam tenir un dia molt seré i molt clar però fred a les primeres i últimes hores del dia, amb unes excel·lents vistes cap a la plana del Vallès, els Prepirineus, el massís del Montseny, Sant Llorenç de Munt, Montserrat i tot el sector muntanyenc que envolta l’àrea metropolitana de Barcelona (serra de la Marina i Collserola). 

Les vistes cap a la plana del Vallès i al sector
de Montserrat i Sant Llorenç de Munt eren magnífiques
[Foto: © Valentí González]

La llista de plantes que vam observar és la següent:

1. Agave americana L.
2. Alyssum maritimum (L.) Lam.
3. Andryala integrifolia L.
4. Antirrhinum majus L.
5. Arbutus unedo L.
6. Asparagus acutifolius L.
7. Asplenium adiantum-nigrum L. subsp. onopteris (L.) Heufler
8. Bidens subalternans DC.
9. Brachypodium retusum (Pers.) Beauv
10. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
11. Brassica fruticulosa Cyrillo
12. Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin
13. Calicotome spinosa (L.) Link
14. Calluna vulgaris (L.) Hull
15. Cardamine hirsuta L.
16. Carex sylvatica Huds. subsp. sylvatica
17. Centaurea pectinata L. [sp. cf.]
    
18. Cirsium monspessulanum (L.) Hill
19. Cistus albidus L.
20. Cistus monspeliensis L.
21. Cistus salvifolius L.
22. Clematis flammula L.
23. Colutea arborescens L.
24. Conyza canadensis (L.) Cronq.
25. Coriaria myrtifolia L.
26. Cynara cardunculus L. subsp. scolymus L.
27. Cynara scolymus L.
28. Cynosurus echinatus L.
29. Dactylis glomerata L.
30. Daphne gnidium L.
31. Datura stramonium L.
32. Daucus carota L.
33. Digitalis lutea L. subsp. lutea
34. Dipsacus fullonum L.
35. Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
36. Dorycnium pentaphyllum Scop.
37. Echium vulgare L.
38. Erica arborea L.
39. Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides
40. Euphorbia characias L.
41. Euphorbia peplus L.
42. Foeniculum vulgare Mill.
43. Fragaria vesca L.
44. Galactites tomentosa Moench
45. Galium maritimum L.
46. Genista monspessulana (L.) L. Johnsonis
47. Geranium robertianum L. subsp. purpureum (Vill.) Nyman
48. Geranium rotundifolium L.
49. Hedera helix L.
50. Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliver subsp. hirta
51. Inula conyza DC.
52. Inula viscosa (L.) Ait.
53. Juniperus oxycedrus L.
54. Laurus nobilis L.
55. Lavandula stoechas L.
56. Lonicera implexa Ait.
57. Lonicera periclymenum L.
58. Lotus corniculatus L.
59. Medicago arabica (L.) Huds.
60. Mercurialis annua L.
61. Moehringia pentandra Gay
62. Opuntia ficus-barbarica A. Berger
63. Origanum vulgare L.
64. Oryzopsis miliacea (L.) Asch. et Graebn.
65. Oxalis articulata Savigny in Lam.
66. Phillyrea angustifolia L.
67. Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
68. Pinus halepensis Mill.
69. Pinus pinaster Aiton
70. Pinus pinea L.
71. Pistacia lentiscus L.
72. Plantago lanceolata L.
73. Plantago major L.
74. Poa annua L.
75. Polypodium vulgare L. subsp. serrulatum Arcang.
76. Polypodium vulgare L. subsp. vulgare
77. Populus nigra L.
78. Prunella vulgaris L.
79. Prunus avium (L.) L.
80. Psoralea bituminosa L.
81. Quercus canariensis Willd.
82. Quercus coccifera L.
83. Quercus ilex L. subsp. ilex
84. Quercus petraea (Matt.) Liebl. subsp. petraea
85. Quercus pubescens Willd.
    
86. Quercus suber L.
87. Ranunculus bulbosus L.
88. Reichardia picroides (L.) Roth
89. Rhamnus alaternus L.
90. Rosmarinus officinalis L.
91. Rubia peregrina L.
92. Rubus canescens DC.
    
93. Rubus ulmifolius Schott
94. Ruscus aculeatus L.
95. Sanguisorba minor Scop.
96. Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
97. Satureja vulgaris (L.) Fritsch
98. Scabiosa artropurpurea
99. Sedum sediforme (Jacq.) Pau
100. Senecio pterophorus DC.
101. Senecio vulgaris L.
102. Smilax aspera L.
103. Solanum nigrum L.
104. Sonchus oleraceus L.
105. Sonchus tenerrimus L.
106. Sorbus domestica L.
107. Spartium junceum L.
108. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
109. Teucrium scorodonia L.
110. Thapsia villosa L.
111. Trachycarpus fortunei (Hook.) H. Wendl.
112. Ulex parviflorus Pourr.
113. Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
114. Verbascum sinuatum L.
115. Viburnum tinus L. subsp. tinus
116. Vinca difformis Pourr.

[Text: © Valentí González; fotos: Valentí González i Josep Nuet Badia]

El Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya integra les dades del Projecte FitoCAT que duu a terme l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya

El Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya està integrant a la seva base de dades els resultats del treball que duu a terme l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya, a través del Projecte FitoCAT i que publiquem a través de la revista Miconia.

El Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya, neix de la col·laboració entre el Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de Barcelona i la Direcció General del Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

La recopilació de citacions florístiques i d’inventaris de vegetació es va iniciar a les acaballes de 1993 i ha continuat ininterrompudament fins avui.

La Base de dades de la Flora i la Vegetació de Catalunya té per objectius dins el marc territorial de Catalunya:

— La recopilació (informatitzada) de tota la bibliografia especialitzada referent a la Flora vascular (pteridòfits, gimnospermes i angiospermes) i a la Vegetació (inventaris de vegetació).

— El recull de totes les citacions florístiques (amb llur informació topogràfica, taxonòmica i ecològica) aparegudes a la bibliografia.

— La recopilació d’inventaris de vegetació (amb llur informació topogràfica, estructural i ecològica) apareguts a la bibliografia.

Captura de pantalla amb la interfície del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya,
amb les dades recollides per l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya

A la imatge superior podeu veure dos registres d'Acer x martinii, integrat a la base de dades procedent de les dades del Projecte FitoCAT que porta a terme l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya i d'una publicació de Miconia.

[Text: BDBC i Josep Nuet]