Inici del curs La diversitat Botànica a Catalunya

La setmana passada va començar el curs La diversitat botànica a Catalunya organitzat per l'Equip de Recerca Botànica i l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya.

El curs té com a finalitat estudiar la flora de tres llocs diferents per tenir una idea de la diversitat botànica que hi ha a Catalunya. Està dividit en tres blocs que es desenvoluparan en tres mesos diferents: abril, maig i juny. El mes d’abril el tema del curs s’ha centrat en el cap de Creus (l'Alt Empordà), el més de maig tractarà sobre les Muntanyes de Prades (el Baix Camp) i el mes de juny en Prat de Cadí (la Baixa Cerdanya). 

La punta del Cap de Creus amb l'illa s'Encalladora.
Un indret amb terreny abrupte i rocós on hi viu una flora particular i única.
[Foto: © Valentí González]

El 19 d'abril es va fer una sessió teòrica a l'aula del CEC del carrer Sant Pere Més Alt en la que es va presentar el curs, es va fer una introducció general del tema principal del curs i es va parlar sobre la vegetació i la flora litoral del cap de Creus.

El diumenge 22 d'abril es va fer la sortida de treball de camp a la península del Cap de Creus que complementava la sessió teòrica del dijous. Al matí, vam fer un recorregut per la punta del Cap de Creus on vam poder observar la vegetació que es fa en aquests ambients tan particulars on s'hi fa una flora única i exclusiva d'aquest territori. A la tarda ens vam apropar fins a la cala Jugadora, orientada cap el sud i més arrecerada de la tramuntana, on vam poder gaudir d'un paisatge litoral, dominat en gran part per les màquies on destacaven els càdecs que adquirien formes de tota mena, des de formes nanes arrapades a terra com a adaptació a les ventades fins a exemplars de port arbori amb més de cinc metres d'alçada. 

Els cursetistes escoltant l'explicació de Josep Nuet, instructor
del curs. La mar en calma, per l'absència de tramuntana,
ens va permetre estudiar la flora que viu a prop de l'aigua.
[Foto: © Valentí González]

Dos moments en els que el grup recorria diferents llocs de
la punta del Cap de Creus observant les plantes que hi vivien.
[Foto: © Josep Nuet (a dalt) i Valentí González (a baix)]

El temps va ser molt bo, amb un cel serè encara que no acabava de fer net, una temperatura agradable i un vent suau de component sud que ens va permetre treballar sense cap problema. 

Molt a prop de la punta del Cap de Creus es troba la cala Jugadora,
per on passa el camí que connecta Cadaqués amb el far.
[Foto: © Valentí González]

Stachys brachyclada és una de les plantes més rares
que viuen al cap de Creus i que vam tenir la sort
de veure en plena floració [Foto: © Josep Nuet]

En aquest primer bloc del curs van participar 12 cursetistes.

Durant el mes de maig es desenvoluparà el segon bloc dedicat a les Muntanyes de Prades i durant el juny s'estudiarà la flora de Prat de Cadí. Les inscripcions per aquests blocs encara es mantenen obertes i es poden fer a través del web del Centre Excursionista de Catalunya, des d'aquest mateix blog a la pestanya AGENDA o bé personalment a l'Àrea d’Atenció al Soci. 

[Text: © Valentí González; fotos: Valentí González i Josep Nuet Badia]

Tot a punt per al curs de primavera de botànica:
La diversitat botànica a Catalunya

Aquest dissabte, Valentí González, director del curs de primavera de botànica: La diversitat botanica a Catalunya, acompanyat de Josep Nuet, que hi col·laborarà com a instructor voluntari de camp, han preparat sobre el terreny la primera sortida de camp del curs, que es durà a terme al cap de Creus (l'Alt Empordà).
Hem de recordar que aquest curs l'organitza l'Escola de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya amb la col·laboració de l'Equip de Recerca Botànica Ramon Pujol i Alsina, de la mateixa entitat, que hi aporta els instructors botànics voluntaris.

Valentí González, al cap de Creus, durant la preparació de la
sortida de treball de camp del curs de primavera.
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Durant la sortida de preparació, —en un dia molt ennuvolat i fred, amb estones de pluja— han recorregut els indrets que seran més interessants d'estudiar per a il·lustrar el tema del curs i també han estat treballant, sobre el terreny, rutes alternatives per si el dia es presenta amb tramuntana forta, que faci difícil o arriscat el recorregut previst.

Astragalus tragacantha, una planta punxosa dels penya-segats,
endèmica de la Mediterrània occidental
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Com un tast de les plantes especials de penya-segat que es podran veure durant la primera sortida del curs, ens ofereixen una foto esplèndida del tragacant de Marsella (Astragalus tragacantha), que és una planta que es troba en pocs indrets de la costa de la Marenda (el Rosselló) i a la costa del Cap de Creus (l'Alt Empordà).

Així doncs, tot està a punt per a iniciar el proper dijous dia 19 d'abril la primera sessió teòrica. Encara sou a temps per a inscriure-us al curs sencer o a algun dels diferents blocs: 1r bloc, cap de Creus, 2n bloc, Muntanyes de Prades, 3r bloc, Prat de Cadí.

[Text i fotos: © Josep Nuet Badia]

Sortida de treball de camp a la riera de Sorreigs (Sant Boi de Lluçanès) i a la font de les Coves (Lluçà), a la comarca d’Osona

El diumenge 8 d'abril hem dut a terme una nova sortida mensual de treball de camp de l'Equip de Recerca Botànica del Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta vegada i dins del Projecte FitoCat, hem visitat el sector de la font de la Prada, a la riera de Sorreigs, al municipi de Sant Boi de Lluçanès, a la comarca d'Osona. 

El grup posant a prop de la font de la Prada
[Foto: © Josep Nuet Badia]

Tota aquesta àrea està inclosa dins de l’altiplà del Lluçanès, subcomarca natural de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà que es troba en contacte amb els Prepirineus. Té una extensió de 368 km² i està situada al nord-est de la Depressió Central Catalana.

Estudiant la flora que vivia en un prat d'una clariana
en la pineda de pi roig. El dia plujós ens va obligar
a anotar les nostres observacions sota
del paraigües [Foto: © Àngels Morell]

La font de la Prada està situada al sud de Sant Boi de Lluçanès, és un dels llocs més concorreguts de la població i diuen que l’aigua que raja és de molt bona qualitat. La riera de Sorreigs neix a la població de Sant Boi de Lluçanès i desemboca al riu Ter, als voltants de Manlleu. 

Aspecte de la riera de Sorreigs prop de la font de la Prada
[Foto: © Valentí González]

Les nostres observacions sobre la flora d'aquest sector es van centrar, en primer lloc, en la vegetació de ribera de la riera de Sorreigs, després vam estudiar les plantes que vivien a la pineda de pi roig dels voltants i, finalment, en els prats secs que es desenvolupen a les clarianes orientades al sud.

Primula acaulis ssp. acaulis (a dalt) i
Anemone hepatica (a baix) són dues de les
plantes que es trobaven ben florides als voltants
de la font de la Prada [Fotos: © Àngels Morell]

El dia va estar força ennuvolat i la pluja va ser present durant gran part del dia. Com que el temps no acompanyava vam decidir buscar un lloc per dinar amb comoditat i ens vam desplaçar fins a la font de les Coves, al municipi de Lluçà, encara que molt a prop de la població de Prats de Lluçanès. La font de les Coves està situada al costat d'una balma on han instal·lat unes taules de pícnic que ens van permetre dinar tranquils, protegits de la pluja i gaudint d'un paisatge espectacular. Aprofitant una estona de baixa precipitació, vam estudiar la flora que es feia a les fissures de la roca de la balma i als seus voltants. 

La font de les Coves és un àrea de pícnic
situada en una impressionat balma
que ens va protegir de la intensa pluja de la jornada
[Fotos: © Valentí González (a dalt) i Àngels Morell (a baix)]

 

La llista de plantes que vam observar és la següent:

Al sector de la font de la Prada

1. Acer campestre L.
2. Alliaria petiolata (Bieb.) Cavara et Grande
3. Alnus glutinosa (L.) Gaertn.
4. Anemone hepatica L.
5. Avena pratensis L. subsp. iberica St.-Yves.
6. Ballota nigra L. subsp. foetida (Vis.) Hayek
7. Bellis perennis L.
8. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
9. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
10. Buxus sempervirens L.
11. Capsella bursa-pastoris (L.) Medic. subsp. bursa-pastoris
12. Cardamine hirsuta L.
13. Carex humilis Leysser
14. Chelidonium majus L.
15. Cichorium intybus L.
16. Cirsium eriophorum (L.) Scop.
17. Cirsium monspessulanum (L.) Hill
18. Cirsium tuberosum (L.) All. subsp. tuberosum
19. Clematis vitalba L.
20. Cornus sanguinea L.
21. Corylus avellana L.
22. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
23. Dactylis glomerata L.
24. Daphne laureola L. subsp. laureola
25. Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
26. Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum
27. Echium vulgare L.
28. Erodium cicutarium (L.) L'H‚r. in Ait. subsp. cicutarium
29. Eryngium campestre L.
30. Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides
31. Euphorbia nicaeensis All. subsp. nicaeensis
32. Festuca sp.
33. Fragaria vesca L.
34. Fraxinus excelsior L.
35. Galium aparine L. subsp. aparine
36. Genista cinerea (Vill.) DC. in Lam. et DC. subsp. ausetana O. Bolòs et J. Vigo
37. Genista scorpius (L.) DC. in Lam. et DC.
38. Geranium columbinum L.
39. Geranium rotundifolium L.
40. Geum urbanum L.
41. Globularia vulgaris L.
42. Hedera helix L.
43. Helianthemum apenninum (L.) Mill.
44. Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC.
45. Helleborus foetidus L.
46. Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffner
47. Hieracium murorum L. [grup]
48. Hieracium pilosella L. [grup]
49. Hippocrepis comosa L.
50. Hypochoeris radicata L.
51. Inula montana L.
52. Juniperus communis L. subsp. communis
53. Lamium amplexicaule L. subsp. amplexicaule
54. Ligustrum vulgare L.
55. Lonicera xylosteum L.
56. Mycelis muralis (L.) Dumort.
57. Pastinaca sativa L. subsp. sylvestris (Mill.) Rouy et E. G. Camus
58. Picea abies (L.) Karsten
59. Pinus sylvestris L.
60. Plantago lanceolata L.
61. Plantago major L.
62. Plantago media L.
63. Platanus hybrida Brot
64. Poa annua L.
65. Populus nigra L.
66. Potentilla neumanniana Reichenb.
67. Potentilla reptans L.
68. Primula acaulis (L.) L. subsp. acaulis
69. Prunella vulgaris L.
70. Prunus domestica L. subsp. insititia L.
71. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn
72. Pulmonaria longifolia (Bast.) Boreau
73. Quercus coccifera L. subsp. coccifera
74. Quercus petraea (Matt.) Liebl.
75. Quercus pubescens Willd.
76. Ranunculus acris L.
77. Ranunculus bulbosus L.
78. Ranunculus repens L.
79. Rubus ulmifolius Schott
80. Sambucus nigra L.
81. Sideritis hirsuta L.
82. Stachys officinalis (L.) Trevisan
83. Stellaria media (L.) Vill. subsp. media
84. Taraxacum officinale Weber in Wiggers [grup]
85. Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Senn.) Reichenb. f.
86. Teucrium pyrenaicum L.
87. Thymus vulgaris L.
88. Trifolium pratense L.
89. Urtica dioica L. subsp. dioica
90. Urtica urens L.
91. Valeriana officinalis L.
92. Veronica persica Poiret in Lam.
93. Viburnum lantana L.
94. Vicia sepium L.
95. Viola sylvestris Lam. subsp. sylvestris

Al sector de la font de les Coves

1. Agrimonia eupatoria L.
2. Anemone hepatica L.
3. Arctium minus Bernh.
4. Asplenium fontanum (L.) Bernh. in Schrad.
5. Asplenium trichomanes L.
6. Bellis perennis L.
7. Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schultes
8. Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv.
9. Bryonia cretica L. subsp. dioica L.
10. Cardamine hirsuta L.
11. Chelidonium majus L.
12. Clematis vitalba L.
13. Crataegus monogyna Jacq. subsp. monogyna
14. Crepis sancta (L.) Bornm.
15. Euonymus europaeus L.
16. Fragaria vesca L.
17. Galium aparine L. subsp. aparine
18. Geranium rotundifolium L.
19. Geum urbanum L.
20. Hedera helix L.
21. Helleborus foetidus L.
22. Inula conyza DC.
23. Lamium amplexicaule L. subsp. amplexicaule
24. Lapsana communis L. subsp. communis
25. Lonicera etrusca Santi
26. Malva sp.
27. Osyris alba L.
28. Plantago major L.
29. Polypodium vulgare L. subsp. prionodes (Asch.) Rothm.
30. Prunella vulgaris L.
31. Prunus domestica L. subsp. insititia (L.) Bonnier et Layens
32. Quercus ilex L. subsp. ilex
33. Quercus pubescens Willd.
34. Rubia peregrina L.
35. Rubus ulmifolius Schott
36. Sambucus nigra L.
37. Sanguisorba minor Scop.
38. Sanicula europaea L.
39. Silene nutans L.
40. Silybum marianum (L.) Gaertn. [sp. cf.]
41. Stachys officinalis (L.) Trevisan
42. Stellaria media (L.) Vill. subsp. media
43. Taraxacum officinale Weber in Wiggers [grup]
44. Teucrium pyrenaicum L.
45. Urtica dioica L. subsp. dioica
46. Viburnum lantana L.
47. Viola sylvestris Lam. subsp. sylvestris

[Text: © Valentí González; fotos: Valentí González, Àngels Morell i Josep Nuet Badia]